Un estudi europeu apunta la necessitat d’implementar la diversitat en les redaccions com a eina d’enfortiment del periodisme

El Reuters Institute for the Study of Journalism de la Universitat d’Oxford va fer públic al juny un informe sobre les necessitats de les redaccions dels mitjans basat en tres països: Alemanya, Suècia i Regne Unit.  Entre les conclusions en destaca la proposta d’establir polítiques per implementar la diversitat de les redaccions.

L’estudi Són els periodistes els miners del carbó d’avui? La lluita pel talent i la diversitat a les sales de redacció modernes: un estudi sobre els periodistes a Alemanya, Suècia i regne Unit del Reuters Institute for the Study of Journalism es va fer públic al juny partint dels desafiaments a les redaccions davant l’evolució de l’era digital. Els periodistes ja no són els productors exclusius de notícies i la base econòmica dels diaris està tocada. Els periodistes han d’arribar a audiències més diverses i les sales de redacció han de saber atreure el talent jove.

Davant aquest panorama, l’interessant informe arriba a sis conclusions que s’han de plantejar els editors de diaris:

  1. “No Leadership, No Results”. Cal atreure talent i saber-lo liderar.
  2. Reclutament actiu i cultura corresponent. S’ha d’entrar a les escoles i universitats per promoure el periodisme. Plantejar com fa la BBC la “mentoria inversa”, on els periodistes adults tenen un mentor menor de 30 anys. La captació de professionals ha de buscar la diversitat i prioritzar les persones “apassionades” a les “millor formades”.
  3. Les mètriques importen. La diversitat a la redacció no només s’ha de mesurar en número de dones o de persones d’altres ètnies, sinó també per recollir l’expressió de diversos punts de vista. Caldria establir polítiques per implementar la diversitat.
  4. Retencions també importen. Atraure talent no és tan difícil com nodrir-lo i retenir-lo. Cal tenir cura del periodista i que pugui desenvolupar perspectives de carrera, no encasellar-los. Els joves ara hi veuen precarietat i els veterans no veuen que la seva experiència sigui valorada. Per això, moltes persones amb talent abandonen la professió. Els professionals s’han de sentir “segurs”, i els contractes fixos són una manera d’aconseguir-ho.
  5. La diversitat afecta el contingut i el producte. A més diversitat, millor producte. Si el periodisme es basa en il·luminar i explicar totes les facetes de la societat, s’han de buscar les diferents perspectives (gènere, minories …). Una experiència de la BBC anomenada 50:50 Project per la igualtat de gènere ha portar a un millor periodisme, d’acord amb els estudis que s’han fet. Però s’ha d’aconseguir el mateix amb veus de l’àrea rural, de diferents orígens socials, ètnies… tot i que això no té per què sé garantia de diversitat, però hi ajuda.
  6. La diversitat no és gratuïta. La diversitat és tant una qüestió d’imparcialitat i representació equitativa com de confiança. El lector s’ha de sentir representat. Les iniciatives de diversitat són inútils si són subjacents a forces estructurals de discriminació, sexisme o racisme. La feina ha de començar a les escoles de periodisme i estendre’s a les redaccions.

PODEU CONSULTAR TOTES AQUESTES REFLEXIONS AQUÍ.

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *