Aquest mes d’abril passat, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va presentar un interessant document adreçat als professionals del periodisme en què es feien un seguit de recomanacions per tal d’evitar els possibles conflictes d’interessos a l’hora d’acceptar protagonitzar campanyes publicitàries.
El Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya estableix en el criteri número 7 que cal “evitar el conflicte d’interessos. No es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar o publicar informacions i opinions. La recepció d’obsequis promocionals o commemoratius no pot ultrapassar el criteri estricte de la cortesia, segons els barems establerts per les organitzacions periodístiques. Tampoc no és admissible simultaniejar l’exercici del periodisme amb altres activitats remunerades que posin en perill els principis de veracitat i independència.”
Les recomanacions són fruit d’una comissió que ha treballat els darrers mesos sobre el tema del periodisme i la publicitat. (+ més informació). Els 8 punts resultants del document són:
1.- Els mitjans de comunicació han de preservar, defensar i promoure la diferenciació entre publicitat i continguts periodístics.
2.- Els professionals de la comunicació que treballin en programes, diaris o formats informatius en qualsevol suport no han de fer publicitat comercial d’empreses o productes. Tampoc no han de fer publicitat de productes de la seva pròpia empresa.
3. Els periodistes de fonts i els gabinets de comunicació no tenen dret a pressionar els professionals dels continguts informatius aportant la inversió publicitària del seu client o empresa com a argument per tal que el periodista orienti la informació en un sentit o altre.
4. El periodista d’informació no es pot deixar dur per una valoració (positiva o negativa) de la inversió publicitària d’una empresa, persona física o entitat a l’hora de decidir el tractament que en farà.
5. Els periodistes (inclosos els de fonts) han de complir la Llei General de Publicitat d’11 de novembre de 1988, i concretament han de vetllar perquè no es faci publicitat subliminal, tal com estableix l’article 3 apartat c de l’anomenada llei.
6. Els periodistes no han de permetre que la seva tasca es vegi barrejada amb publicitat que adopti la imatge d’informació. Vetllaran perquè la publicitat estigui visiblement diferenciada en l’espai informatiu. Això s’aplica a tots els gèneres periodístics informatius, més enllà de la notícia, i a tots els formats i suports informatius.
7. El periodista de fonts no pot condicionar la informació ni la distribució de la mateixa entre els professionals atenent a les decisions publicitàries de la font per la qual treballa. En el cas de conflicte d’interessos ha de mantenir aquest criteri igualment.
8. Els mitjans i els periodistes han de presentar la publicitat de manera que la ciutadania percebi amb claredat què n’és i què no. Més enllà d’allò que indica la legislació vigent, els periodistes no hem de permetre la publicació de suplements, pàgines o insercions amb continguts ambigus dels quals la persona que n’és receptora no pot esbrinar què és publicitat. Resulta, per tant, insuficient parlar de monogràfic especial, espai especial, pàgines especials o informacions elaborades pel departament comercial, per exemple. En aquest sentit, com a professionals compromesos amb la veritat i el bon ús del llenguatge, els periodistes hem de donar missatges clars sobre què és i què no és publicitat en allò que fem arribar al públic.
PODEU CONSULTAR EL DOCUMENT LES RECOMANACIONS SOBRE PERIODISME I PUBLICITAT EN AQUEST ENLLAÇ.
Leave a reply