El 26 de gener de 1939, l’exèrcit franquista entra a Barcelona. A la ciutat només funciona Ràdio Associació de Catalunya perquè Ràdio Barcelona ha estat desmuntada unes setmanes abans. Un dels primers objectius és l’ocupació de “l’emissora roja”, una obsessió de les tropes entrants.
A Ràdio Associació, la locutora -Rosalia Rovira (segons Teodor Garriga) o Francina Boris (segons la historiadora Sílvia Espinosa)- està anunciant un disc en català quan és interrompuda. A partir d’aquell moment Radio Asociación de Cataluña hablaría ya para siempre el lenguaje Nacional, de que Barcelona era nuestra” (“Radio Nacional, núm.21, 2 d’abril de 1929).
Els micròfons nascuts per servir a Catalunya servien ara per difondre els missatges dels seus enemics. Moria Ràdio Associació i naixia Radio España de Barcelona. En les seves memòries, Teodor Garriga –locutor d’aleshores i posteriorment en democràcia president d’honor de Ràdio Associació- explica que va haver un moment en la fugida que va dubtar si feia destruir l’emissora. Anys desprès, encara es plantejava si havia fet bé deixant-la en funcionament.
A la imatge, s’inclouen fragments de la crònica de “La Vanguardia” de l’endemà, amb un llenguatge propi de les circumstàncies.
Leave a reply