L’estudi “Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua” és una anàlisi inèdita, rigorosa i actual sobre la presència del català en les plataformes digitals de Youtube i Instragram, amb l’objectiu d’oferir una visió àmplia i completa que permeti interpretar les realitats i les tendències observades. Com a conclusions més destacades es destaquen:
1.- Els youtubers i instagramers catalans de més èxit tendeixen a generar continguts en castellà. Aquesta tendència, juntament amb la feblesa de la comunitat de productors de continguts en català i el menor impacte que aconsegueixen, aboca el català a una situació de clara minorització en aquestes xarxes.
2.- L’oferta en català està minoritzada i connotada. Al desequilibri entre les dues llengües pel que fa al potencial demogràfic i econòmic s’hi sumen una sèrie de prejudicis ideològics, derivats de la mateixa condició de minorització dins i fora de les xarxes, que connoten negativament el català.
3.- Tanmateix, alguns youtubers i instagramers que trien el català obtenen un èxit destacable en termes relatius. En són una clara mostra les xifres d’audiència dels seus continguts, considerables si es tenen en compte les dimensions de la comunitat lingüística catalana. Existeix, doncs, un mercat de continguts en català, que està emergint progressivament i que respon a la demanda d’una part de l’audiència. El programa Adolescents iCat, amb una clara orientació a les xarxes, ha contribuït a dinamitzar aquest mercat donant visibilitat als creadors de continguts en català i facilitant que alguns d’aquests creadors treguin rendiment de la seva activitat —per exemple, col·laborant regularment amb el programa. Aquest mercat de continguts en català té un elevat potencial de creixement tant en termes d’oferta com d’audiència.
4. Els mercats en català i en castellà corresponen a dinàmiques diferents. Cada un té les seves pròpies dinàmiques pel que fa a audiències —quantitat i perfils—, tipus de continguts i estructures politicoeconòmiques que els sostenen. Així, per exemple, si en el mercat en castellà poden tenir-hi molt de pes les grans marques a l’hora de participar en campanyes publicitàries, en el mercat català hi pot tenir més pes el teixit institucional i associatiu.
L’estudi, finalitzat al maig d’enguany, ha estat elaborat pel CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació Universitat de Barcelona amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
