Teodor Garriga (Barcelona, 1909) va intervenir activament en el món de la cultura, la política i la radiodifusió de la Catalunya dels anys vint i trenta. Després va viure l’exili, l’experiència dels camps de concentració i la resistència contra el nazisme a França. Va retornar a Catalunya a principis dels anys seixanta.
Home de paraula dita als escenaris i davant dels micròfons, el seu nom és indestriable de la història de Ràdio Associació de Catalunya des de la seva fundació, l’any 1931, fins al 1939. Home del poble, es va fer a si mateix en contacte directe amb la vida i amb les professions del seu temps; supervivent d’uns temps mítics, va saber ser valent, generós, humanitari i, per tant, dotat d’un poderós sentit social. De tot en fa memòria La meva vida i Ràdio associació de Catalunya, on Teodor Garriga desplega el seu sentit vitalista i expansiu de l’existència, amb una facilitat innata per a l’humor i la ironia.
Aquesta és una de les històries més desconegudes de Catalunya. Després d’anys d’investigació aquest llibre descobreix el projecte d’una televisió catalana durant la República. Però això és només d’inici. Polítics, empresaris, periodistes, escriptors… Barcelona, Manlleu, Madrid, París, Berlín, Nova York… A peu, amb cotxe, amb avió… Un tràveling que atrapa tota una societat catalana que s’adona que el món està canviant. L’era de la imatge ha començat. Tot es fa visible: somnis i malsons; exilis i retorns; promeses i oblits; negocis i ruïnes; batalles mediàtiques i guerres personals; Catalunya i Espanya. Aquesta és la història d’uns anys en què la televisió és alguna cosa més que un nou mitjà de comunicació que ha de revolucionar el planeta. La televisió esdevé el símbol d’un país que vol veure-hi i ser vist.
