Avui se celebra el Dia Mundial de la Televisió, una data assenyalada des de l’any 1996 que commemora la celebració a l’ONU del Primer Fòrum Mundial sobre aquest mitjà. D’aquesta manera, les Nacions Unides reconeixien la creixent influència de la televisió en el procés de presa de decisions que capta l’atenció sobre els conflictes i les amenaces de pau, així com en altres assumptes importants, inclosos els socials i econòmics.
Però l’invent de la televisió, que avui ens sembla un element imprescindible de les nostres cases, té l’origen durant els anys més innovadors del segle XX. Ja es podien veure aparells de televisió en algun aparador de Barcelona l’any 1929 de la mà dels fundadors de Ràdio Associació de Catalunya (RAC), una entitat que ha estat sempre darrera dels primers intents de televisió, acotxant-los i potenciant-los.
Des de la posada en funcionament de Ràdio Barcelona l’any 1924, l’Asociación Nacional de Radiodifusión-ANR (que més tard serà Ràdio Associació de Catalunya-RAC) treballa en paral.lel en la investigació sobre la televisió. Al laboratori de RAC s’experimenta amb la “radiovisió” o televisió.
El 3 de juny de 1931, l’ANR lliura al president Macià una memòria detallant els projectes que calia tenir en compte per crear un Servei de Radiodifusió de Catalunya, que inclou la televisió. Els responsables de RAC proposen la posada en funcionament d’un organisme de la radiodifusió catalana, amb la televisió, el cinema i la transmissió de fotografies… emmirallant-se amb les nacions més importants del món.
Els esdeveniments històrics de la república i les lleis centralitzadores alenteixen el procés de posar en marxa el projecte, però el projecte social continua fins que arriba la guerra civil que ho anul·la tot. La televisió no arribarà a Barcelona fins el 1959, en ple franquisme.
El relat d’aquesta aventura s’explica al llibre “República TV. La Catalunya de la primera televisió”, de Francesc Canosa.
Leave a reply