ROSALIA ROVIRA i DUART


(Barcelona 1903-1982)

Provinent del món del teatre, és la locutora estrella de la ràdio durant la república, la més ben pagada de tots els locutors d’EAJ15-Ràdio Associació i la professional més valorada.

La seva parella a la ràdio és Ismael Cera amb qui comparteix el “prime time” de la programació. Ella és l’exponent de la importància que Ràdio Associació va donar a la veu femenina que es complementa amb Francina Boris que comença a Ràdio Girona i Maria Tersa a Ràdio Lleida.

La seva militància catalanista i la ferma actitud el dia de l’entrada dels franquistes a l’emissora la porta a ser detinguda. Patirà represàlies durant tot el franquisme i humiliacions, com l’obligació de netejar les latrines de la presó. No perdrà mai la dignitat.

El 1976 un grup de persones vinculades a EAJ15, com Teodor Garriga, li organitza un homenatge. Aquest acte serà l’espurna per a la recuperació de Ràdio Associació de Catalunya.

CARNET D’ARTISTA DE ROSALIA ROVIRA.
CERA I ROVIRA EN UNA TRANSMISSIÓ AMB MOTIU DE L’ESTRENA DEL FILM “LA VIDUA ALEGRE”. Fons Brangulí /Arxiu Nacional de Catalunya
LA PARELLA DE LOCUTORS ISMAEL CERA I ROSALIA ROVIRA.
DIBUIX DE CEBRIÀ PER L’HOMENATGE A ROSALIA ROVIRA EL 1976.
D’ESQUERRA A DRETA, ELS LOCUTORS GAY, CERA, ROVIRA, GARRIGA I TERSA.
ROSALIA ROVIRA A LA PORTADA DEL BUTLLETÍ DE L’ANR COM A GRAN FITXATGE.