El periodisme i la informació és una de les activitats més necessàries enmig d’una pandèmia com la que estem vivint. Diverses institucions han fet recomanacions per evitar l’alarmisme i la desinformació. L’autoprotecció i la cura del llenguatge són dues de les principals recomanacions.
Institucions de tota mena vinculades al periodisme presenten propostes per a la bona praxi del periodisme en aquests moments. Bàsicament, es centren en tres camps: el periodista, la font i el llenguatge. Aquí només es recullen algunes de les més destacades.
El periodista
El Comité per a la Protección de los Periodistas (CPJ) va publicar un seguit de propostes per a l’autoprotecció del professional ( article complet)
- Utilitzeu guants de protecció si visita un lloc infectat o treballa en ell, com un centre mèdic. També pot ser necessari un altre tipus d’equip de protecció personal, com un vestit de cos sencer i una màscara que cobreixi tota la cara.
- No visiteu els mercats on es ven carn o peix fresc, o les granges en una àrea afectada. Eviteu el contacte amb animals (vius i morts) i el seu entorn. No toqueu superfícies que puguin estar contaminades amb excrements animals.
- Si esteu operant des d’un centre mèdic, un mercat o una granja, mai deixeu els equips sobre el terra. Descontamineu sempre els equips amb tovalloles antibacterianes de ràpida acció, com Meliseptol, i després feu una desinfecció exhaustiva.
- Mai mengeu o begueu mentre toqueu animals, o en la proximitat d’un mercat o granja.
- Comproveu sempre que les vostres mans estiguin rentades minuciosament amb aigua calenta i sabó, abans d’entrar a la zona afectada, mentre estigueu en ella i quan sortiu d’ella.
La font
Quan trieu els experts a consultar, tingueu en compte els cinc suggeriments fets per William Hanage, professor associat d’epidemiologia del T.H. Chan School of Public Health de Harvard:
- Trieu acuradament als experts. Encara que algú hagi rebut un Premi Nobel en una àrea, això no el converteix en una autoritat en tots els temes científics. Tampoc tenir un doctorat o ensenyar en una escola mèdica prestigiosa.
- Distingiu entre el que sap amb certesa i el que es creu que és cert. Diferencieu entre què són opinions o especulacions.
- Aneu amb compte en esmentar troballes que provinguin d’articles acadèmics que no han estat publicats o estan en procés d’edició.
- Demaneu els acadèmics que l’assessorin per mesurar la rellevància periodística de noves troballes i teories, per impedir que es propagui la desinformació. Els mitjans de comunicació també haurien de demanar que les columnes d’opinió facin revisió de dades.
- Llegiu amb atenció el treball dels periodistes que cobreixen els temes de salut.
El llenguatge
Segons Al Tompkins, de Poynter, un institut per a l’enfortiment del periodisme, la solució és fer reportatges de forma responsable:
- Reduir l’ús d’adjectius que siguin subjectius, com malaltia “mortal ‘.
- Utilitzar acuradament les fotografies, per no propagar el missatge erroni.
- Expliqueu les accions preventives, ja que d’aquesta forma la peça pot generar menys por.
- Recordeu que les històries estadístiques intimiden menys que les anecdòtiques.
- Eviteu els titulars per atreure clics i sigueu creatius en la presentació del contingut.
