Ràdio Associació i Josep Pratdesaba impulsen el primer servei d’informació del temps per ràdio el 1927.
En l’any de l’eclipsi solar total i amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, Ràdio Associació de Catalunya i Casa Pratdesaba de Vic presenten el Premi de Comunicació Científica Ràdio Associació. Memorial Pratdesaba amb la finalitat de valorar i reconèixer les persones o iniciatives que destaquin per la seva divulgació i excel·lència comunicativa en català a l’hora d’explicar els fenòmens meteorològics o científics al gran públic. El guanyador del guardó s’anunciarà el més de juny i l’acte de lliurament es farà al juliol a la Casa Pratdesaba a Vic amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic.
El 12 d’agost de 2026 es viurà un fet astronòmicament excepcional. Des de Catalunya es veurà un eclipsi solar total. Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio i els 99 anys de la posada en funcionament del servei d’informació meteorològica per ràdio, els astres s’han alineat perquè Ràdio Associació de Catalunya i la Casa Pratdesaba de Vic presentin el Premi de Comunicació Científica Ràdio Associació. Memorial Pratdesaba.
El guardó és fruit d’una confluència de voluntats:
- Per un costat, Ràdio Associació homenatja els seus pioners que van haver de superar tot tipus d’obstacles per oferir a partir de 1927 el primer servei d’informació meteorològica pensat específicament per a la ràdio; primer a EAJ1-Ràdio Barcelona i desprès a EAJ15- Ràdio Associació. L’espai és dirigit per Eduard Fontseré, director del Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb Josep Pratdesaba, pioner de la ràdio i astrònom amateur. Pel camí, ha estat necessari l’impuls des de les seves revistes d’Eduard Rifà, també pioner de la radiodifusió, del Pare Manuel Cazador, director de l’Observatori Meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorrada, i de Salvador Raurich, ex-secretari de la Societat Astronòmica de Catalunya i també pioner de la ràdio.
L’espai informatiu és la culminació d’un dels projectes que el grup d’industrials i enginyers fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (que el 1933 canvia el nom per Ràdio Associació de Catalunya) manifesten públicament com a element per popularitzar la radiodifusió, adreçat específicament a pagesos i pescadors, però també als oients en general. La ràdio ha de ser útil. Encara avui, aquest és un dels espais més transversals y populars de les ràdios i televisions catalanes i Ràdio Associació se sent part fundacional d’aquest èxit.
I pel que respecta a la ciència en general, l’interès dels pioners per divulgar-ne tots els aspectes també es reflecteix en els cicles de conferències radiats i en la creació d’un laboratori on s’atenen consultes i s’hi fan proves, com l’aparell de l’enginyer Pau Abad que, si no hagués estat per les circumstàncies polítiques, hagués culminat amb la primera televisió a l’Estat, i en català.
- Per l’altre, la Casa Pratdesaba de Vic fa realitat una de les disposicions que en Josep Pratdesaba, mort el 1967, deixa en el seu testament referent a la creació d’un premi anual al millor treball científic sobre temes astronòmics que s’hauria de lliurar el juliol durant la Festa Major amb motiu de Sant Miquel. La Casa Pratdesaba és físicament la casa on va viure l’astrònom i científic, i l’entitat que assumeix la promoció i divulgació del seu llegat. De l’edifici en destaca l’observatori on hi ha un telescopi doble equatorial de 1909 restaurat peça a peça per l’Agrupació Astronòmica d’Osona. És un dels telescopis més antics que es conserven a la península. També cal destacar-ne les dependències amb el mobiliari contemporani a l’astrònom i els aparells que es conserven vinculats a la radiodifusió.
El guardó compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic que va nomenar Josep Pratdesaba i Portabella Vigatà Il·lustre el 2025.
Com neix el primer Servei d’Informació del Temps per ràdio?
Els espais d’informació i comunicació meteorològica són els més populars del país. Ràdio Associació de Catalunya se sent totalment vinculada a aquest èxit per motius històrics. Des del moment de la fundació de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR) el 1924, els pioners manifesten que la previsió del temps és una informació que pot oferir la radiodifusió de molta utilitat. Aleshores, el servei de la Diputació de Barcelona, organitzat per Eduard Fontseré, ja pot preveure quin temps farà amb 24 h d’antelació.
La ràdio permet explicar més coses que les limitacions del telegrama que es basa en dades tècniques de pressió atmosfèrica, evolució baromètrica i temperatures. Els diaris ja donen aquesta informació i Ràdio Barcelona comença donant aquesta mateixa informació.
Però les dades no s’interpreten i des de les revistes “Joventut Catalana” i “Ràdio Lot” d’Eduard Rifà amb els d’articles de Josep Pratdesaba s’inicia una campanya per un servei d’informació meteorològic interpretatiu i realment útil, que doni compte “dels perills imminents de pedra, glaçada, ciclons, tempestes, pluges, etc…”. La presència de Josep Pratdesaba en tot el desenvolupament del servei així com d’altres astrònoms no és casualitat. Els astrònoms s’han d’aficionar a la TSH (telefonia sense fils) per poder rebre els senyals de l’emissora de la Torre Eiffel de París i posar els rellotges a hora.
Per fer la traducció de les dades científiques a previsions calen els permisos corresponents i l’ampliació del servei de la Diputació. Desprès de complicacions logístiques i polítiques, finalment el 31 de gener de 1927 es fa la inauguració del servei amb una línia microfònica directa des de l’Escola Industrial (on hi ha el servei de la Diputació) al carrer Casp de Barcelona (on hi ha els estudis). La primera previsió per Ràdio Barcelona és fa l’1 de febrer a les 11 del matí. L’espai s’emetrà dues vegades al dia, el segon a les 21.00 h (a l’estiu es farà a les 12.00 i a les 22.00 h).
Amb aquest nou servei “l’aparell de ràdio es converteix en una altra cosa”, a més de salvar vides. Es considera d’una importància cabdal per a aviadors, pagesos, pescadors, pastors, caçadors, excursionistes, esportistes, mestres d’obres, vianants i ajuntaments. Al projecte de seguida s’hi afegeix també l’Institut Agrícola de Sant Isidre que complementarà la informació amb conferències agrícoles.
El servei ja està en marxa, però es va perfilant. Dos mesos desprès de l’inici, Ràdio Barcelona rep un advertiment del general Milans del Bosch perquè en els butlletins informatius meteorològics no es faci distinció entre Espanya i Catalunya “com dues nacionalitats distintes”. Així, es canvia la denominació i Catalunya passa a anomenar-se el “Noreste de España”.
Dos anys més tard, a principis del mes d’abril de 1929, Eduard Fontseré rep una autorització per poder fer al final de cada comunicat meteorològic per Ràdio Barcelona un resum en “llenguatge vulgar” per a la gent del camp i els pescadors. Aquesta era una necessitat expressada de manera escrita i verbal per part de l’ANR ja que el ric llenguatge meteorològic és molt específic i els seus destinataris principals no l’entenien en castellà.
Quan l’ANR es queda sense Ràdio Barcelona i munta l’any 1930 EAJ15-Ràdio Associació critica públicament el desinterès pel servei meteorològic per part d’Union Ràdio i en reclama poder-ne fer ús a la nova emissora on hi ha els seus ideòlegs i promotors. No ho aconseguiran fins el maig de 1933.
Al marge del projecte específic del servei meteorològic per ràdio, l’ANR es destaca per la seva divulgació científica que vol fer arribar a tothom a través de la radiodifusió, ja sigui a través de conferències, exposicions o un fantàstic laboratori d’assaig i control que tant serveix per als oients que tenen problemes amb els seus aparells com per a aglutinar els millors enginyers i entusiastes de la tecnologia sense fils.
