La recuperació de la memòria històrica de Ràdio Associació de Catalunya ha fet un pas més. La família Pich Santasusana ha localitzat dos discos d’acetat de 10”, de doble cara, de 78 rpm. Els discos estan en molt mal estat i només se n’ha pogut recuperar una part, però el valor d’aquest àudio és el de vincular-nos amb l’esplendor d’una ràdio que tenia una important orquestra simfònica que fa arribar a tenir 40 professors. 

Un altre dels valors excepcionals dels àudios és el de mostrar una pràctica del moment: l’ús dels discos per enregistrar discursos polítics en un moment de convulsió i propaganda de guerra. Així ho explica el locutor Teodor Garriga en el seu llibre de memòries “La meva vida i Ràdio Associació” on relata com “la màquina d’enregistrar discos” l’havia permès gravar discursos de personalitats d’ambdues bandes del conflicte -uns per estudiar-los i els altres per reproduir-los-, i com n’havia fet ús en benefici propi en situacions compromeses “perquè tothom volia veure-la i sobretot parlar-li. “ Justament en aquestes memòries, Garriga exposa un llistat d’enregistraments: Companys, Tarradellas, Pi i Sunyer, Frederica Montseny....Manuel Azaña, Negrín.... i alt comissari Osorio i Tafall ... que apareix en un dels enregistraments localitzats.

El contingut i l’estat dels discos és el següent:

• DISC 1 

o CARA A. Ifigenia in Aülis, de Gluck (5’15”). És la cara del disc més ben conservada i preservada a tots nivells i en conseqüència la que millor sona amb la força de la simfònica. Al disc, peça inacabada. 

            Àudio original del disc:  https://youtu.be/9KDjqsjaUYI < 

            Àudio tractat sense soroll:  https://youtu.be/I5aSBKz5z-E

o CARA B. Serenata Española –Càdiz, d’Issac Albèniz, (2’28”) És la que es troba en pitjor estat. S’ha salvat el que s’ha pogut. 

            Àudio original del disc:  https://youtube.com/shorts/066cvlm5UiY 

• DISC 2:

o CARA A. Maruxa, d’Antoni Vives. (3’20”) Es pot escoltar el contingut musical al principi, però a mesura que el disc avança el nivell del soroll està molt per sobre del nivell de la música.

        Àudio original del disc:  https://youtu.be/F1ttd2t5AN4

        Àudio tractat sense soroll:  https://youtu.be/J2nB52I3D4Y

o CARA B. (2’49”) Discurs de Bibiano Fernández Osorio y Tafall (en castellà). És la cara del disc més ben conservada. Aquesta cara del primer disc d'acetat no estava etiquetada -era impossible saber què contenia- i de fet estava ratllada expressament pels tècnics de la RAC. No obstant això, encara és possible de llegir-hi a contrallum el següent, cisellat sobre els solcs enregistrats: "DISCO MALO PARA TIRAR - SALVAR LA OTRA CARA QUE ES BUENA". El principi d'aquesta cara -que comença amb un fragment del "Himno de Riego"- no s'ha pogut preservar completament, però si que es pot escoltar el següent: "Comisario General Camarada del Ejército de Tierra Osorio Tafall", una part quasi completa d’un discurs de Bibiano Fernández Osorio y Tafall (Pontevedra 1902- Mèxic DF 1990). Sabem que Teodor Garriga el va enregistrar. Podria ser que aquesta fou la seva veu (opció més probable), tot i que també és factible que fos la d’un locutor que fa lectura d’un dels seus discursos. És un parlament que esmenta la defensa de Madrid i de Catalunya, dels 22 mesos que ja porten de guerra i exalta la població a combatre el feixisme.

Àudio original del disc:  https://youtube.com/shorts/fAcuMZBDKHM

En el procés de recuperació dels discos cal fer un agraïment especial a Joan Maria Pich Escrihuela, a Joan Francesc Escrihuela i a Enric Giné de Tasso Laboratori de so.

Quan el 1924 l’Associació Nacional de Radiodifusió -que el 1933 canvia el nom per Ràdio Associació de Catalunya- posa en marxa EAJ1-Ràdio Barcelona ja queda clar l’impuls de l’emissora com a element democratitzador de la cultura. Així una de les primeres grans exclusives seran les transmissions d’òperes senceres des del Liceu, cosa que no feia cap emissora al món.

L’aspecte musical és un dels punts prioritaris de la programació i la formació a l’estudi és primordial. EAJ1 passa aviat de tenir un quintet a tenir una orquestra de 9 professors i 1 director. 

L’any 1929 hi ha el trencament amb EAJ1 i la creació d’una nova emissora que serà EAJ15-Ràdio Associació. La dèria continua sent la mateixa ja que els fundadors de l’ANR continuen amb el nou projecte. Es comença amb una orquestra de 7 professors, que passa desprès a 9, a 14, fins que el 1935 s’aconsegueix l’Orquestra Simfònica de RAC que arribarà a tenir 40 professors; una formació que actuava tant a l’estudi com als grans festival que l’emissora organitzava en activitats a l’exterior i sovint amb la participació de les grans figures musicals del moment. Per entendre el nivell d’aquesta orquestra es podria repassar el perfil dels seus músics, com el concertino que és el músic Enric Casals, germà de Pau Casals. 

Com a responsables artístics dels projectes radiofònics de l’ANR o directors de l’orquestra passen grans mestres com Baltasar Samper, Joaquim Serra, Ramon Gorgué, Antoni Català, Francesc Palos o Joan Pich Santasusana.

Joan Pich Santasusana (1911-1999) és violoncel·lista, compositor, pedagog i director de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació des de finals de 1936 al gener de 1939. Compagina aquesta direcció amb la de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts i la dels Estudis Musicals Blanca Selva, dins la mateixa associació obrera, fundada per Pau Casals. A la postguerra Pich és director titular de les orquestres Filharmònica de Barcelona (1943), Simfònica de Barcelona (1944), Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria (1945) i Simfònica de RNE, a Madrid (1948), i de la Banda Municipal de Barcelona (1957). L’any 1968 és nomenat director del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona fins a la jubilació.

Un dels darrers grans concerts amb públic de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació dirigit pel mestre Pich va ser el 18 de desembre de 1938, al Teatre Olympia, en el que era la 7a emissió d’EAJ15 davant el públic. Però el darrer concert el va fer el 21 de gener de 1939, retransmès en directe, com tot, des de l'estudi de Ràdio Associació, tal i com demostra la fitxa que s’adjunta com a imatge núm 7. Pich va programar una suite de Giulio De Micheli amb un temps titulat, FINAL!. Segur que va intuir que era el final, de l'Orquestra de Ràdio Associació i de la República. 

La majoria d’aquestes fitxes d’emissió estan signades pel cap d'emissions Amadeu Serch, algunes per la locutora Francina Boris i d'altres per components de l'emissora. A la fitxa corresponent als 100 primers concerts dirigits per Pich Santasusana que s’adjunta com a imatge núm. 8 hi ha una dedicatòria de la mateixa Francina Boris que diu: "Sincerament vos felicito en el centenari dels concerts dirigits per vós en la nostra emissora.". 

En total van ser 187 concerts dirigits a l'estudi per J. Pich Santasusana al capdavant de l'Orquestra Simfònica de la RAC, més la resta en audicions públiques a teatres i a festivals dels quals no se’n sap la xifra.